De mudances…

Doncs, això, que em mudo de casa!!!!

Ho sento Blocat, t'he donat moltes oportunitats… la nostra relació estava destinada a ser una relació esporàdica… Va ser bonic mentres va durar… 🙂

A partir d'ara, em trobareu a…

http://mitumon.wordpress.com/

[@more@]



1 comentari

Desfilada en bernús

La majoria de vosaltres no ho sabeu, però quatre de nosaltres l'altre dia vam participar en una desfilada de moda de bernús improvitzada pels carrers de Reus… 🙂 L'èxit va ser total, i fins i tot els vianants que ens vam trobar ens van fer comentaris al respecte… 🙂

Quina vergonya que vam passar i quin riure!!!

[@more@]

Vam anar a passar la tarda a un Spa de Reus, amb sauna, piscinetes i bombolletes… Una passada!! I quan vam acabar el circuit algú de nosaltres (eh, Erola…) va comentar que es podia sortir a un jardinet a l'exterior que veiem des de dins, que anava molt bé després de la sauna… L'escena va ser de pel·lícula… sortim fora i quan intentem tornar a entrar…. LA PORTA NO S'OBRIA!!! Anem a l'altra porta… I TAMPOC! Al fons hi havia una porta d'aparcament… Intentem obrir-la i aquesta vegada sí!!!

L'únic problema és que anàvem en bernús i la porta d'aparcament tenia sortida al mig del carrer… Jua, jua, jua… Evidentment vam haver d'anar pel carrer per tornar a entrar al local… I com que Murphy no descansa mai, ens vam trobar gent pel camí…

La cara que van fer les noies de l'Spa quan ens van obrir i van veure que érem nosaltres que veníem de fora… 🙂

Imagineu-vos l'escena, aneu passejant per Reus tranquil·lament i us trobeu amb quatre individus en chancletes i bernús… (per cert, un dels nois anava amb un bernús rosa la mar de mono…). No podem sortir de casa… 🙂



3s comentaris

Teoria sobre l’Skoda…

Ahir vaig confirmar la meva teoria sobre el sistema elèctric del meu Fabieta…. Cada vegada ho tinc més clar! Crec que podria posar la mà al foc al dir que el sistema electrònic del meu cotxe el va muntar un becari que havia estat tota la nit de farra!!!!

[@more@]

No m'ho puc creure, no ha passat ni mig mes de l'última vegada que se'm va encendre la llumeta de "Errada elèctrica de motor", que la mal parida ja s'ha tornat a encendre!!! Grrrrr….. Tinc l'esperança que la llumeta en qüestió se sent molt nadalenca i per a fer simbiòsi amb les llumetes de Nadal tant fantàstiques que tenim pels carrers, doncs s'hi ha volgut unir, i així donar el toc nadalenc al meu cotxe… Si no, no ho entenc…

El pitjor de tot, és que com d'altres vegades aniré al mecànic, i em dirà: Ostres, doncs tres errades i no sé quina és. Te les apago i ja tornaràs quan es torni a encendre… 🙂



1 comentari

Dents llargues…

Ja de ben petits, els pares et diuen que l'enveja és molt dolenta, i que has d'evitar sentir-la perquè no treu cap a res. Tot i que suposo que tots reconeixereu que en algun moment o altre se us han posat les dents llargues…

[@more@]

Mireu i que se us facin les dents llargues!!! :-)) Je, je, je…

 

PDTA: Són entrades pel concert del Bruce que fa a Barcelona… 🙂

2s comentaris

A la segona va la vençuda!

Hi ha éssers que sembla que la sort els hagi abandonat, i que vegada rere vegada els castigui Murphy pels seus pecats de vides anteriors… Ara bé, aquesta vegada Murphy devia fer pont i ha deixat que el pobre Anel la pogués veure… :-)[@more@]

La història va començar fa tres o quatre anys, o fa menys, ara no ho recordo… El cas és que volíem fer una escapadeta de cap de setmana a Londres, per a fer el guiri i anar a veure allò que surt sempre a tot arreu quan es refereixen a Londres. Dins la nostra "planificació" hi sortia la visita al British Museum, però no els altres museus, és clar (dos dies donen per al que donen…). Però és clar, l'Anel volia anar a veure un Velázquez que tenien exposat a la Tate, La Venus del Espejo…

El cas és que va decidir anar a veure'l ell solet, i com que m'havia "enfadat" amb ell, no li vaig buscar ni l'adreça de la Tate… Au, nen, espavila't solet! 🙂 El que no sabia l'Anel és en quina de les dues Tates que hi ha era el quadre… I com que el seu anglès és força deficient i les seves nocions de cerca d'informació força nul·les…. Doncs evidentment se'n va anar a la Tate que no tocava…!! El pitjor de tot és que després de patejar-se tot el museu i comprovar que no era aquell museu, va anar a l'altre, i quan va trobar la sala on hi era, enlloc del desitjat quadre hi va trobar un cartellet penjat: "El quadre ha estat cedit per a una exposició temporal a un altre museu"… Imagineu-vos el content que es va posar… 🙂

Ahir vam fer una escapadeta d'un dia a Madriz, al Prado, on feien una exposició temporal de Velázquez…. El dia abans ens truca l'eTaca, i ens diu que a les notícies deien que les entrades a l'exposició de Velázquez estaven exhaurides… No puc posar la foto de la cara que va fer l'Anel, però us ho podeu imaginar, no??

Però com deia, Murphy feia pont, per tant, després de dues hores de cua, això sí, vam poder veure la Venus… Bé, a la segona va anar la vençuda!

1 comentari

L’indi i la química

Aquest post és un segon intent de post, perquè el primer va passar a millor vida abans de ser publicat i tot, per gentilesa de Mr. Blocat… Cada vegada el Blogger em tempta més… 🙁

Bé, la primera versió de fa uns dies crec que es deia "Parlar anglès com els indis", i ja veieu que no és el mateix títol que el d'aquest…

[@more@]

Dies de reflexió m'han fet decidir a canviar l'enfocament del post, tot i que el personatge al qual em refereixo es manté…

Bé, al que anava! Fa uns dies que hem tingut rodant per l'oficina un indi (de l'India, no dels indis amb plomes dels cowboys…). I ja des del primer moment no hi va haver química. Suposo que us hi heu trobat, hi ha persones que des del primer moment no us "entren", sense haver fet, ni dit res que us hagi pogut molestar, simplement, no us cauen bé. Tot i així he de reconèixer que en comptades vegades la química pot canviar, i podeu acabeu "connectant" amb aquella persona que d'entrada no us havia caigut bé (però poques, eh…:-)

Doncs amb aquest  indi, química zero (per no dir menys zero…) 🙂

Primer ho vaig atribuir a l'idioma. Parlant anglès no se l'entèn de res (cosa que provoca malsentesos)… (jo crec que parlava amb indi i hi anava barrejant alguna parauleta en anglès per a dissimular… :-). O bé la cultura, el tracte vers les dones és diferent a l'India, i aquí no hi estem acostumades. O bé que no havia sortit mai del seu país, i aquestes coses es noten… (ni protocols, ni ser discret, ni prudent, res, però si seia a la cadira com si estigués al sofà de casa!!!). Però, finalment vaig veure clar que no hi havia química, i prou. Així de senzill, no ens "havíem de caure bé" i s'ha acabat.

Per cert, el que em va sobtar més és que quan et diuen que sí amb la boca, amb el cap fan que no!!! És una sensació molt estranya, perquè auditivament sents "sí" però el llenguatge corporal t'està dient que "no". Molt curiós.

 

3s comentaris

La Passió

Des del Bloc del Panaderu's se m'ha encomanat una tasca… Fer un post sobre la Passió… Difícil tema d'exposar sense mullar-se… Però bé, tal i com diuen els castellans: "me he liado la manta a la cabeza" i aquí el teniu…

[@more@]

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesús, personatge principal del Nou Testament. La història de La Passió de Crist constitueix un dels arguments dramàtics més importants de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparició del cinema. A Olesa de Montserrat fa molt de temps que any rere any tenen lloc aquestes representacions, en les quals participen un gran nombre d'olesans de forma desinteressada, només per continuar una tradició que han heretat dels seus avantpassats.

(extret de la Wikipèdia)

Us val això?? Ha colat o què??? 🙂 Era aquesta passió a la que et referies, veritat Àlex??? 🙂 (ho sento, m'ho has posat a "güevo"!!!) Ja, ja, ja….

Per cert, li deixo el "mort" a la Katrix, m'agradaria que ens fes una dissertació sobre la diferència entre "amor" i "enamorament"… 🙂

Si us porteu bé potser afegiré alguna coseta més a aquest post… però de moment…

That's all folks!!!  🙂

1 comentari

Zero

Sorpresa majúscula és la que he tingut aquest matí a l'entrar al cotxe, posar les claus al contacte i veure que el termòmetre del cotxe marcava…. 0.0*!!!

Xics i xiques, us informo que ha arribat l'hivern, meteorològicament parlant, és clar…

[@more@]

Comentaris tancats a Zero

Xocs culturals curiosos…

A l'oficina treballem amb oficines internacionals d'arreu del món i moltes vegades es donen situacions curioses de xocs culturals, degudes al desconeixement de costums, dates del calendari o simplement horaris…[@more@]

El cas més comú és no recordar a l'hora de trucar que a Xina són 6 ó 7 hores més, i és clar, depèn de l'hora que truquis no et respon ningú, per suposat!!! (i fins que no hi caus, penses: apa, què viuen a Xina, són les 4 i ja no treballa ningú!!!, però és clar, realment són les 10 del vespre… 🙂

Ara bé, crec que fan uns horaris de treball súper curiosos… De vegades et truquen a les 11 de la nit hora d'allà… (Tinc la teoria que a les oficines xineses tenen llit i televisor, bé, en realitat crec que viuen allà i així s'estalvien de tenir casa… 🙂

Aquesta setmana he vist dues patinades curioses:

1. A un enginyer d'aquí els xinesos li demanaven que anés a Xina a fer unes proves el 25 de desembre…

2. A un treballador de l'Índia l'havien convocat a una reunió a Catalunya avui divendres 09/11/2007 (a l'Índia celebren el seu "Nadal" aquest dia…)…

Un altre dia parlaré de l'anglès que parlen la majoria dels xinesos (dic anglès per dir alguna cosa)… :-)))

Comentaris tancats a Xocs culturals curiosos…

Coses de tota la vida

Hi ha coses que tenim per casa que seríem incapaços de dir quants anys fa que les tenim, on les vam comprar o perquè continuen amb nosaltres i no les hem jubilades, però el fet és que tothom té alguna d'aquestes coses… Aquí us presento la meva motxilla de tota la vida…

[@more@]

Aquesta motxilla no es especialment bonica, ni té cap valor sentimental, ni té una mida especialment idònia, però el cas és que és la motxilla que et treu de les situacions en les que et quedes sense perquè se t'ha trencat aquella que t'havies comprat tant xupi-guai i cara…  Segurament la seva qualitat excepcional és la de ser resistent al pas del temps i perdurar per sobre de les altres…

Avui l'he haguda de tornar a recuperar després d'haver d'assistir a l'enterrament de l'última que m'havia comprat… I aquí continua, fidel com un gosset, acompanyant-me sempre com els bons amics que són sempre amb tu encara que no els vegis… 🙂

Per cert, la marca de la motxilla us suggereix res??? 🙂

1 comentari